Ètica i educació: una conversa entre Adela Cortina i Juan Carlos Hervás

Introducció

En aquest diàleg, la catedràtica emèrita d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, Adela Cortina, i el professor de Matemàtiques i director d'un institut de secundària, Juan Carlos Hervás, exploren el sentit de l'ètica, la seva rellevància en l'educació i com afrontar problemes socials com l'aporofòbia.

Què és l'ètica?

• L'ètica prové del grec ethos (caràcter) i la seva primera tasca és forjar el caràcter de les persones.
• No es tracta d'una qüestió subjectiva, sinó intersubjectiva: les normes i valors es construeixen en el diàleg entre individus.
• Les predisposicions que desenvolupem (prudència, justícia, honestedat) es converteixen en virtuts o areté grec.

L'ètica com a formació del caràcter

• Nascem amb un temperament (la "loteria natural") però podem modelar-lo amb decisions conscients.
• El caràcter és la base per a la felicitat: combina esforç personal i la capacitat de rebre i valorar els dons.
• La coherència entre el que diem i el que fem és essencial; la manca d'aquesta genera "ètica cosmètica" que desapareix amb el temps.

Ètica i educació: el paper de pares i mestres

• Els adults han de creure fermament en la importància d'educar èticament; si pares o mestres no ho fan, l'educació es desvia.
• Exemplaritat: els joves observen la discrepància entre paraules i accions i aprenen més del comportament que de les declaracions.
• La cooperació entre família i escola és clau; ambdós espais han de reforçar els mateixos valors.

Valors fonamentals per a l'escola

• Llibertat (entesa com respecte a la independència dels altres).
• Igualtat (malgrat la seva pràctica limitada, és un ideal imprescindible).
• Solidaritat i respecte actiu a la diversitat.
• Compromís cívic i confiança com a base de les relacions socials.

Aporofòbia: el rebuig al pobre

• Neologisme creat per Cortina per designar el rebuig al pobre, independent del seu origen ètnic o nacional.
• Té una base cerebral universal: el cervell tendeix a preferir grups que poden aportar intercanvi.
• La pobresa es invisibilitza i es justifica amb falses narratives ("les persones pobres són una càrrega").
• La conscienciació i la denominació del fenomen són passos crucials per combatre'l.

Educació per a la compassió i la cooperació

• La compassió va més enllà de la simple empatia; implica comprometre's a alleujar el sofriment de l'altre.
• Educar per a la cooperació és més efectiu que fomentar la competència i el conflicte.
• El cervell és plàstic: les predisposicions ètiques es poden canviar amb pràctiques educatives adequades.

Ètica i tecnologia

• El progrés tecnocientífic ha d'anar acompanyat d'un progrés ètic; sense ètica, la tecnologia pot ser perjudicial.
• Les noves tecnologies han de ser valorades segons qui beneficia i qui pot patir danys.
• La formació ètica ha d'incloure la capacitat de detectar fake news i arguments sòlids.

Conclusions

• L'ètica és una disciplina essencial per a la formació del caràcter i la construcció d'una societat justa.
• Educadors i pares han de ser coherents i exemplars, integrant valors com la llibertat, igualtat, solidaritat i respecte.
• L'aporofòbia necessita ser reconeguda, nomenada i combatuda a través d'una educació que fomenti la compassió i la cooperació.
• La confiança, resultat d'una ètica ben aplicada, genera beneficis econòmics i socials, reduint costos i conflictes.
• Finalment, una educació integral ha d'articular ciències i humanitats, perquè el futur del segle XXI sigui tant tecnològic com ètic.

L'ètica no és una qüestió opcional sinó la base per a una educació i una societat que promogui el caràcter virtuós, la cooperació i la dignitat humana, contravenint l'aporofòbia i assegurant que la tecnologia serveixi al bé comú.